Per alguns pacients anar al dentista a fer segons quins tractaments és un autèntic malson. Però sabíeu que existeix la sedació conscient, que serveix precisament per disminuir o eliminar els records negatius i estressants d’aquest? T’ho expliquem!

Què és la sedació conscient?

És una tècnica anestèsica on s’administra a pacients que ho precisen la combinació d’un o més medicaments que provoquen una lleu depressió del sistema nerviós central. El pacient entra en un estat de relaxació, benestar i somnolència que el permet tolerar el tractament dental al que està sotmès. No perd del tot la consciència i manté el contacte verbal amb l’odontòleg, ja que es necessita de la seva col·laboració durant la realització dels tractaments.

Nivells de sedació

Segons una guia del 2012 de l’Associació Dental Americana, hi ha quatre nivells de sedació que es poden utilitzar ens els procediments dentals. La sedació conscient realitzada per anestesiòlegs s’enquadra en els dos primers nivells, la sedació mínima i la moderada.

  • Sedació mínima. Depressió farmacològica mínima del nivell de consciència, sense efectes cardiovasculars que permet al pacient mantenir la capacitat de resposta normal davant estímuls verbals i tàctils.
  • Sedació moderada. Depressió farmacològica del nivell de consciència durant la qual el pacient respon adequadament davant estímuls verbals, a vegades acompanyats de lleugers estímuls tàctils. El pacient manté una respiració espontània i no hi ha alteracions cardiovasculars.

A més d’aquests dos nivells, també hi ha el de sedació profunda, el pacient només respon adequadament davant estímuls físics, i l’anestèsia general, on el pacient perd la consciència i no reacciona ni davant estímuls dolorosos.

Quins són els pacients adequats per a la pràctica de la sedació conscient?

Els pacients que són candidats a un tractament amb sedació conscient són aquells pacients ansiosos, temorosos, inquiets i claustrofòbics, els que tenen hipersensibilitat al dolor o amb certa resistència a l’efecte dels anestèsics locals. També ho són aquells que tenen fòbia a les agulles o bé els que disposen de poc temps per programar visites a l’odontòleg regularment. Persones d’edat avançada, adolescents o persones que tenen algun trastorn psiquiàtric lleu també són candidats a aquest tractament.

Per saber quins pacients són uns bons candidats, se’ls fa un test segons l’escala d’ansietat dental de Corah Modificada, on es detecta una gradació d’aquesta ansietat. La decisió final però, tenint en compte el qüestionari, recau sobre els odontòlegs que són els qui decideixen si un pacient és apte o no per aquest tipus de tractaments.