Ja coneixem què són, com funcionen i l’objectiu dels implants dentals, però com podem aconseguir que aquests tinguin èxit a llarg termini?

Un dels factors més importants per prevenir qualsevol patologia periimplantaria, a més de l’absència de complicacions a la fase operatòria i de manteniment, és la higiene bucodental. El pacient ha de practicar una higiene diària i acurada, ja que els implants són més sensibles al cúmul de placa bacteriana que les dents. Per aquest motiu, és important procurar que els teixits periimplantaris, la mucosa que es forma al voltant dels implants i que presenta similituds amb les genives del voltant de les dents, estiguin sans.

Quan no es produeixen complicacions terapèutiques, la revisió periòdica per part de l’especialista és un requisit indispensable per assegurar una bona adaptació de l’implant a la boca del pacient. Durant el primer any, és aconsellable realitzar una visita a l’odontòleg cada tres o quatre mesos, tot i que la freqüència d’aquestes visites dependrà de cada cas. En aquestes revisions, l’especialista és habitual que faci una higiene especialitzada amb copes de goma o un esprai de bicarbonat per deixar la superfície dels implants el més llisa possible. Un cop passat el primer any, és important que el pacient realitzi visites periòdiques per evitar complicacions. Algunes de les complicacions protèsiques més perilloses són l’afluixament del cargol, la ruptura de l’implant a nivell de l’última rosca del cargol interior, la fractura de la porcellana i la dissolució del ciment.

També és important que el pacient tingui unes cures específiques amb l’objectiu de realitzar una higiene bucodental encara més exigent i rigorosa que algú que no ha passat per aquest tipus d’operació. És molt important que utilitzi raspalls específics i d’última generació, ja que tenen per objectiu desorganitzar mecànicament la placa bacteriana del voltant dels implants amb màxima precisió, i així poden arribar al coll de l’implant-corona. Complementar el raspallat amb col·lutoris, ajuda a eliminar les restes alimentàries que s’acumulen sota els implants, i també utilitzar sedes o raspalls interproximals per poder arribar a aquests tipus d’espais.