Implants, alineadors, blanquejaments… i facetes o carilles dentals. Tractaments i opcions ben diverses amb un mateix objectiu: la salut i l’estètica de la nostra boca. Però avui descobrim un xic més què són les carilles o facetes dentals i per què serveixen. D’entrada, convé dir que són làmines molt fines que poden ser de diferents materials i que s’enganxen a la part externa de les dents amb la finalitat de canviar la seva aparença (color, posició, forma, mida …) aconseguint el somriure desitjada pel pacient.
Les carilles són un tractament que té una finalitat principalment estètica, per la qual cosa cal destacar que només poden fer-se en una persona que tingui un estat bucodental adequat. (Si hi ha càries o altres patalogies, primer caldrà tractar-les).

 

Per a què serveixen?

  1. Modifica el color de les dents. S’escull el color prèviament amb el doctor, es poden fer simulacions per aconseguir el color ideal i complir els requisits estètics del pacient.
  2. Corregeix la forma de les dents. Hi ha persones que tenen les dents de diferents mides o formes, amb les caretes podem aconseguir la forma dental més desitjada per al pacient.
  3. Elimina espais entre les dents. Els espais entre les dents o diastemes poden ser camuflats usant caretes.
  4. Corregeix imperfeccions en l’esmalt de les dents. Amb el pas del temps l’esmalt es desgasta. A més hi ha certs aliments que també causen erosió de l’esmalt, podent veure esmalts envellits fins i tot en pacients joves. La faceta més d’estètica proporciona resistència i protegeix l’esmalt de la dent.

 

Com es posen?

 

Pel que fa a la col·locació, tot dependrà del tipus de què es tracti. Com hem assenyalat anteriorment, hi ha dos tipus de facetes: les facetes dentals de composite i les de porcellana. Les primeres es treballen sobre la pròpia dent, amb el material en el mateix i donant-li forma. Les segones són fabricades en laboratori i es cimenten a les dents. L’elecció del material de les facetes (composite o ceràmica) dependrà de cada cas en particular (del color de la dent inicialment, de si el pacient és fumador o no, etc.) pel que l’ideal és que es visiti la clínica per escollir la millor opció i demanar assessorament.

 

Quins avantatges té cada material?

 

COMPOSITE:

  • No requereixen una gran preparació de les dents.
  • Rapidesa en la col·locació (normalment en una sola visita)
  • Possibilitat d’ajustar color i forma (el resultat es pot modificar si el pacient ho desitja, tantes vegades com sigui necessari)
  • Fàcil reparació en cas de ruptura
  • Possibilitat de llevar-les i tornar a l’estat en què s’estava abans de col·locar-les
  • Més econòmiques que les de ceràmica.

Per contra, presenten alguns inconvenients. Per exemple, tenen menys resistència que les de porcellana i poden canviar de color amb el temps si no es mantenen correctament. S’aconsella realitzar una sessió de polit anualment.

 

PORCELLANA:

  • Més resistents fins i tot que el propi esmalt de les dents.
  • Color es manté estable després del transcurs del temps.
  • Resultats més naturals (la ceràmica és translúcida igual que l’esmalt, mentre que el composite és més opac).

El seu principal desavantatge és que requereixen certa preparació de les dents. No necessàriament haurem de desgastar la dent (tallar) però sí que serà necessari en tots els casos marcar una guia d’inserció i tallar alguna zona per aconseguir un gruix de ceràmica adequat i així poder prevenir fractures. Un altre desavantatge és que en cas de fractures, les reparacions no són possibles, cal repetir la careta sencera de nou.